Cari amici:
Voglio
augurarvi a tutti voi  un Buon Natale con un raccontino.
Ieri  ho preparato dei panini per mio figlio che partiva all'alba per l'Andalucia, poi  ho rifatto il letto di mia figlia, la quale  arrivava  quello stessa sera dall'estero. Erano diversi mesi che non ci vedevamo.
Mentre stendevo accuratamente le lenzuola che avevo  preso dal
fondo di un cassetto dell' armadio mi sono affiorati ricordi di quaranta
anni prima:
Una sera, in cui anch'io ritornavo a casa per le feste di Natale dopo
mesi di assenza, ho trovato la mia camera in ordine ma il letto disfatto. Le lenzuola, il cuscino e le coperte erano appoggiate su
una sedia. Il letto spoglio mi  dava tristezza, fino a che non l'ho
rifatto con cura non mi sono sentito a casa. Via via che passavano
gli anni la mia camera era diventata un specie di ripostiglio, ma non
ci facevo più caso perché capivo che mia madre, soffrendo di una
malattia polmonare, in quel periodo non riusciva a pensare
alle piccole cose. Una delle ultime  volte in cui sono tornata a casa
non mi aspettavo molte attenzioni, invece trovai il letto
rifatto con la biancheria profumata e il giorno della mia partenza  sul tavolo di cucina c'era un panino avvolto con cura  nella carta stagnola e due arance.
A
volte una  premura è meglio  di un regalo.
Un
abbraccio
Queridos amigos:
Quiero
desearos  a todos  Feliz Navidad con  un pequeño relato.
Ayer preparé un bocadillo para mi hijo, quien iba a pasar las fiestas a Andalucía, luego hice la cama a mi hija, quien iba a llegar del extranjero, aquella  misma noche.
Hacía varios meses que no nos veíamos. Mientras  desdoblaba las 
sábanas que había cogido del fondo  de un cajón del armario  me
 reaparecieron imágenes de cuarenta años atrás:
Una
tarde, en que  yo regresaba a casa para pasar las fiestas de Navidad
después de muchos  meses de ausencia, encontré mi habitación
ordenada, pero con la cama  deshecha. Las sábanas  y  las mantas 
estaban dobladas  en una silla junto a la almohada.  El lecho desnudo
me dio tristeza, hasta que  no  arreglé  la ropa de la cama y las
frazadas no  me  sentí en casa. A medida que iba pasando el tiempo mi
habitación se iba   convirtiendo en una especie de trastero, pero a mí ya
no me  sabía mal  porque entendía que mi  madre, padeciendo en aquella época 
una enfermedad pulmonar, no lograra pensar en aquellas pequeñas cosas.
Uno de los últimos años en que fui a pasar las fiestas  a casa, no
esperaba detalles o formas de cariño, sin embargo encontré la cama recién hecha
con sábanas perfumadas y el día en que me marché, al amancer encontré, sobre la mesa de la cocina, dos naranjas y un bocadillo envuelto con cuidado en papel de plata. 
A veces una pequeña demostración de
ternura es  mejor que un regalo. 
Un
abrazo
Estimats amics:
Vull desitjar-vos a tots un Bon Nadal amb un petit relat.
Ahir vaig  preparar uns entrapants per el meu fill que anava a passar les festes a Andalucía, després  vaig fer el llit de la
meva filla, que arribava de l'estranger la mateixa tarda. Feia
alguns mesos que no ens vèiem. Mentre desplegava els llençols que
havia agafat del fons d'un calaix del armari van tornar-me imatges de
quaranta anys enrere:
Una
tarda, en què jo tornava a casa per les vacances de Nadal després
de faltar molts mesos, vaig trobar la meva habitació ordenada, però
el llit desfet. Els llençols i les mantes estaven  plegats en
una cadira  amb el coxi. El llit nu em va donar tristesa, fins que no
vaig arreglar la roba del  llit i les flassades no em vaig sentir a
casa.  De mica en mica, a mesura que passava el temps la meva
habitació s'anava convertint en una mena de rabòs, però a mi ja no
m'importava perquè entenía  que la mare, a rel  de la seva  malaltia 
pulmonar, no podía pensar en les petites coses. Un dels
últims anys en què vaig anar a passar uns díes a casa, quan ja no
esperava els seus detalls, vaig  trobar el llit   acabat de fer  amb
llençols perfumats i el  matì en què vaig marxar,  sobre la taula de la cuina hi havia, un entrepà, embolicat en paper de plata i dues taronges. A vegades una petita demostració de
tendresa és millor que un regal.
Una
abraçada


 
 
Bon Nadal Fina !
RispondiElimina