lunedì 19 dicembre 2016

Racconto di Natale - Cuento de Navidad - Relat de Nadal



Voglio augurarvi a tutti voi un Buon Natale con questo raccontino che ho scritto qualche Natale fa:

L'altro giorno prima di uscire di casa ho preparato con cura la stanza e rifatto il letto di mia figlia, la quale arrivava quello stesso pomeriggio dall'estero. Erano diversi mesi che non ci vedevamo. Mentre stendevo accuratamente le lenzuola, che avevo preso dal fondo del cassetto dell' armadio, mi sono affiorati ricordi di quaranta anni prima:
Un giorno, in cui anch'io ritornavo a casa per le feste di Natale dopo mesi di assenza, ho trovato la mia camera in ordine ma il letto era disfatto. Le lenzuola, il cuscino e le coperte erano appoggiate su una sedia. Il letto spoglio mi  rattristiva, fino a che non l'ho rifatto con cura non mi sono sentita a casa.
Via via che passavano gli anni la mia camera era diventata una specie di ripostiglio, ma non ci facevo più caso perché capivo che mia madre, soffrendo di una malattia polmonare, in quel periodo non riusciva a pensare alle piccole cose.
Una delle ultime  volte in cui sono tornata a casa non mi aspettavo molte attenzioni, invece trovai il letto rifatto con la biancheria profumata. Ne fui così felice che quelle feste mi sono sembrate più belle”

A volte una piccola premura è meglio di un grande regalo.

Un abbraccio


Cuento  de Navidad

Quiero desearos a todos Feliz Navidad con este pequeño relato que escribí hace algunas Navidades:

El otro día antes de salir de casa arreglé el cuarto e hice la cama de mi hija, que iba a llegar del extranjero, aquella misma tarde. Hacía varios meses que no nos veíamos. Mientras desdoblaba las sábanas que había cogido del fondo de un cajón del armario me reaparecieron imágenes de cuarenta años atrás:
Una tarde, en que yo regresaba a casa para las vacaciones de Navidad después de muchos meses de ausencia, encontré mi habitación ordenada, pero la cama estaba deshecha. Las sábanas y las mantas estaban dobladas en una silla junto a la almohada. El lecho desnudo me dio tristeza, hasta que no arreglé la ropa de la cama y las frazadas no me sentí en casa. A medida que iba pasando los años mi habitación se convirtió en una especie de trastero, pero a mí  no me sabía mal porque entendía que mi madre, padeciendo en aquella época una enfermedad pulmonar, no lograra pensar en aquellas pequeñeces. Uno de los últimos años en que fui a pasar las fiestas a casa, no esperaba detalles o formas de cariño, sin embargo encontré la cama recién hecha con sábanas perfumadas. Me alegré mucho y aquellas fiestas me parecieron más bonitas. 

A veces una pequeña demostración de ternura es mejor que un gran regalo.



Relat de Nadal
Vull desitjar-vos a tots un Bon Nadal amb aquest petit relat que vaig escriure fa alguns Nadals:

L'altra dia abans de sortir de casa vaig preparar el cuarto i el llit de la meva filla, que arribava de l'estranger, aquella mateixa tarda. Feia alguns mesos que no ens vèiem. Mentre desplegava els llençols que havia agafat del fons d'un calaix del armari van tornar-me imatges de quaranta anys enrere:
“Una tarda, en què jo tornava a casa per les vacances de Nadal després de faltar molts mesos, vaig trobar la meva habitació ordenada, però el llit estava desfet. Els llençols i les mantes estaven plegats en una cadira amb el coxi. El llit nu em va donar tristesa, fins que no vaig arreglar la roba del llit i les flassades no em vaig sentir a casa. De mica en mica, a mesura que passava el temps la meva habitació s'havia convertit en una mena de rabòs, però a mi ja no m'importava perquè entenía que a rel de la seva malaltia pulmonar la mare no podía pensar en les petites coses. Un dels últims anys en què vaig anar a passar les festes a casa, quan ja no esperava els seus detalls, vaig trobar el llit acabat de fer amb llençols perfumats. Em vaig alegrar moltíssim i aquelles festes em van semblar més boniques. 

A vegades una petita demostració de tendresa és millor que un gran regal



5 commenti:

  1. Grazie Fina! Delizioso come sempre...e anche molto vero. Un abbraccio, Angela

    RispondiElimina
  2. Que Bonic Fina!!! Que tendre... quina nostàlgia sento per aquells anys... Sort que amigues com tu es recorden d'honorar aquells temps amb comtes tant bonics!!!!
    Una abraçada!!!
    BON NADAL!!!! i FELIÇ 2017
    P.D : Espero que abans que acabi l'any ja tindré un membre més a la família... el meu nét està a punt de néixer.

    RispondiElimina
  3. GEnial com sempre. BON BADAL guapíssima!

    RispondiElimina